AIKIDO
A Barcelona
Aprèn Aikido com una via de creixement personal i tècnic que afavoreix l’equilibri cos-ment, la concentració, la postura i la confiança.
HISTÒRIA
L’aikido és un art marcial japonès fundat per Morihei Ueshiba a principis del segle XX. Ueshiba, també conegut com a O-Sensei, va desenvolupar l’aikido a partir de les seves experiències amb diverses arts marcials tradicionals, especialment el Daitō-ryū Aiki-jūjutsu, i de les seves profundes conviccions espirituals. Inspirat per les ensenyances del moviment religiós Ōmoto-kyō, Ueshiba va voler crear una disciplina que no només fos eficaç en combat, sinó que també promogués la pau i l’harmonia. Així, l’aikido es basa en la idea de neutralitzar l’agressió sense fer mal a l’atacant, utilitzant la força i el moviment de l’oponent per desequilibrar-lo i controlar-lo.
Amb el temps, l’aikido es va expandir més enllà del Japó i es va dividir en diverses escoles, cadascuna amb un enfocament lleugerament diferent, però totes mantenint els principis fonamentals d’harmonia, fluïdesa i control. Després de la mort d’Ueshiba el 1969, el seu fill Kisshomaru i altres deixebles van continuar la seva tasca, promovent l’aikido com una via d’autodescobriment i disciplina física i mental. Avui dia, l’aikido és practicat arreu del món, tant com a art marcial com a pràctica de creixement personal.
L’AIKIDO AL BUDO SENSEI
A l’Escola, l’Aikido es transmet des d’una mirada profunda, serena i respectuosa, de la mà de Gonzalo Cabré, instructor amb gairebé tres dècades d’experiència internacional.
Gonzalo és 3r Dan per la Federació Aikikai (Japó). La seva trajectòria l’ha portat a entrenar i ensenyar a països com Argentina, Japó, Noruega, Anglaterra i Uruguai. Va començar sota la guia de Kurata sensei (8è dan) a Buenos Aires, i actualment estudia amb Héctor Flores (7è dan), qui ensenya i practica Aikido a Tòquio des de fa 50 anys.
També és antropòleg per la Universitat de Barcelona i ha estudiat llengua i cultura japonesa, apropant-se a l’essència d’aquest art amb rigor i sensibilitat.
Les classes proposen una pràctica seriosa però propera, on es treballa amb respecte, alegria i constància. Entenem l’Aikido com una via de desenvolupament personal, social i tècnic, que ajuda a millorar l’equilibri del cos i la ment, la concentració, la postura tant exprena com interna, la confiança i coneixensa pròpia i la capacitat de gestionar conflictes sense violència.
Quina és l'edat ideal per començar?
No hi ha límit d’edat, qualsevol edat permet començar a practicar aikido, ja que el sistema i la pràctica s’adapta a la persona i la seva condició física.
Quin és l'horari de les classes d'aikido?
Les classes d’aikido són els dimarts i els dijous de 20.15 a 21.15 hores.
Puc provar una classe gratis?
És clar! Pots venir a provar una classe gratuïtament, així veuràs quina és la dinàmica de les classes de primera mà i et podrem aclarir tots els dubtes que puguis tenir. Només cal que portis roba esportiva, aigua i xancletes i tovallola si et vols dutxar.
“Entenc l’Aikido com una via de desenvolupament personal, social i tècnic. Una expressió vital que floreix amb la pràctica constant, la disciplina i la connexió amb un mateix i amb els altres”
Gonzalo Cabré
jiu jitsu
a barcelona des de 1976
BUDO SENSEI
horaris del Dojo
- Jiu jitsu adults: dimarts i dijous de 19 a 20:30 hores; dimecresc de 19:30 a 21 hores.
- Jiu jitsu infantil: dilluns i dimecres o dimarts i dijous de 17.30 a 18.30 hores.
- Taekwondo: dilluns, dimecres i divendres de 19 a 20 hores.
- Kaisendo: dimecres de 20 a 21:30 i divendres de 19 a 20:30 hores + (1 diumenge/mes 2h)
- Karate adults: dimarts i dijous de 19 a 20 hores; dissabte de 10 a 11:30 hores.
- Karate infantil: dimarts i dijous de 18 a 19 hores.
- Aikido: dimarts i dijous de 20.15 a 21.15 hores.
Prova una classe gratis
Escola Budo Sensei, En contra de la violència masclista
La violència contra les dones és una realitat persistent i cruenta tal i com demostren les xifres de dones assassinades i les denúncies per violència masclista i, en concret, per agressió sexual. L’amenaça de ser violentades és permanent i s’accentua entre les dones més joves, fet que posa de manifest la necessitat d’abordar àmpliament les causes i les conseqüències, els perquès i les complicitats a nivell individual i social.
En aquest sentit, és del tot imprescindible denunciar la complicitat social i cultural dels missatges que fomenten el sexisme, de les imatges que tracten el cos de les dones com a objectes sexuals, de les narratives que emmascaren les agressions sexuals contra les dones i les fan responsables de l’agressió viscuda, de les actituds que promouen estereotips de gènere i rols patriarcals i de la banalització del masclisme.
